Vampirs

Sobre l'autor/a

Eva Arasa és una escriptora catalana establerta a Andorra des del 2009 i amb una forta vinculació amb el món cultural i literari del país. Nascuda a Sabadell, és llicenciada en història i comunicació audiovisual. Ha exercit de periodista, docent i tècnica de patrimoni cultural. Ha publicat poesia (Les oliveres i altres paisatges perduts) i narrativa. Va guanyar el concurs de relats de Núvol (2020) i el Premi Pirineu de Narració Literària (2023). Cossos estranys (Medusa, 2024) va ser el seu primer volum de contes i L’ànima separada del cos (Medusa, 2025) la seva primera novel·la. La narrativa breu d’Arasa està tenyida d’un to tirant a fosc que es pot emparentar amb el d’altres grans escriptores catalanes com Carme Karr, Mercè Rodoreda o Elisenda Solsona. Els seus relats mostren un extraordinari domini tècnic i una gran versatilitat temàtica, sovint travessada per una veta amb un punt entre el misteri i el gòtic. Berta Bas va néixer a Barcelona el 1998. Va estudiar comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra i, posteriorment, un màster en periodisme esportiu, així com diversos cursos d’escriptura creativa, guió cinematogràfic i dramatúrgia. És autora de la novel·la Las Nuevas x (Ed. Raven, 2024) i ha publicat relats a l’antologia Hopepunk (Droids&Druids, 2024) i a …ets tu i altres contes (Cossetània Edicions, 2025), recull de relats del xxviii Premi de Narrativa Curta per Internet tinet de la Ciutat de Tarragona. Laura Casanovas és una autora alt-urgellenca amb llarga vinculació amb els mons de la docència i la promoció de la lectura, tant des de la direcció de clubs de lectura com de programes de ràdio. Nascuda el 1973 a la Seu d’Urgell, va estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona i la seva primera feina va ser com a lexicògrafa a l’Institut d’Estudis Catalans. Del 2001 al 2004 va viure a Alemanya i va treballar de professora d’espanyol per a adults. L’any 2015 va publicar la seva primera novel·la juvenil, Un estiu a la fi del món. Amb Les estrelles de Lilith (2023) va guanyar el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura del 2022. Aquest 2026 ha guanyat el Premi de Novel·la Breu Ciutat de Mollerussa per Manual d’absències. Edgar Cotes i Argelich va néixer a Balaguer el 1997. Traductor i corrector, treballa subtitulant programes del 3Cat en directe. Amb vint anys va publicar el seu primer llibre, el recull de microrelats Els híbrids minvants (2017), i, després, les novel·les curtes Cordegel (2021) i L’únic amic del foc (2024) i l’assaig Manuel de Pedrolo: punt final (2021). Amb l’obra de terror sobrenatural Un àngel cruel (2023), va guanyar el Premi 42 com a autor revelació i l’Ictineu a la millor novel·la. Amb la seva última novel·la, Etern, com el laberint (2025), s’atreveix amb la fantasia steampunk. D’altra banda, ha traduït al català autors com H. P. Lovecraft, Olaf Stapledon, Mary Shelley, Mike Resnick o Adrian Tchaikovsky. També copresenta el pòdcast sobre gèneres fantàstics Esperant el cometa. Txema Díaz-Torrent és un escriptor que viu de fa molts anys a l’Alt Urgell i amb forta vinculació amb el món de l’educació, la cultura i la literatura andorranes. Provinent de Ripollet però lleidatà i alt-urgellenc de cor, va ser un dels fundadors del col·lectiu cultural andorrà Portella i membre de la redacció de la revista homònima. Fa anys que exerceix de columnista, sobretot al diari Bondia d’Andorra. Ha col·laborat també en altres publicacions, com Viure als Pirineus i Culturàlia. Ha traduït Una illa al cel de James Kirkup. Ha publicat tres volums en tàndem: Torna’m la cua (amb Xavi Casals), Perdoneu les disculpes (amb Bru Noya) i Shanghai Andorra (amb Joan Peruga). El 2025 va publicar a Medusa el seu primer llibre en solitari, titulat Xarnego. Nil Forcada és un escriptor i creador audiovisual andorrà. Forcada és diplomat en cinematografia. Una de les veus emergents més potents del panorama literari andorrà dels últims anys, ha publicat els llibres d’assaig Pròleg (2023) i Teoria del ridícul (2025) —tots dos guanyadors del Premi d’Assaig Literari d’Andorra— i la novel·la negra Tolls (2025) —guardonada amb el Premi Fiter i Rossell 2024. Ha dirigit els programes culturals Quixots i Paral·lels de Ràdio i Televisió d’Andorra (rtva). També és director del llargmetratge Pròfugs. David Gálvez és un docent, traductor, autor i editor andorrà. Es va formar a la Universitat de Barcelona (filologia anglesa), a la Keele University (cultura i literatura estatunidenques) i a l’Emmanuel College de la Universitat de Cambridge (literatura hispanoamericana). Ha traduït Rudyard Kipling (La millor història del món), Janice Pariat (Seahorse), Daniel Defoe (El capità Misson), Jonathan Swift (Una proposta modesta) i Iñaki Rubio (Muertos, ¿quién os ha muerto? i Picasso en el Pirineo). Ha publicat narrativa (Cartes mortes, Res no és real, Arnes, La Torre dels Russos, Succedanis d’eternitat i Proliferen les calandres), columnisme ficcionalitzat (L’obra articulística d’Arseni Sugranyes), divulgació (Gravats rupestres d’Andorra, l’Alt Urgell i la Cerdanya amb Jordi Casamajor), obra de gèneres híbrids (Forma), prosa poètica (Fragments de paisatge, Allò que som) i fals dietarisme (Carrer del bosc). A. Munné-Jordà és un autor nascut a Barcelona el 1948 que ha escrit una cinquantena de contes des del 1974. D’ençà dels anys vuitanta ha estudiat i divulgat la ciència-ficció com a articulista, compilador, prologuista, conferenciant, editor i autor. Ha col·laborat en l’articulació del gènere també des de la Societat Catalana de Ciència-ficció i Fantasia (sccff), i amb la publicació d’antologies de ciència-ficció catalana —Narracions de ciència-ficció (1985) i Futurs imperfectes (2013)— i internacional —Temps al temps (1990) i La biblioteca de les galàxies (1996). És autor de Llibre de tot (1994), El mirall venecià (2008), Michelíada (2015) i fins a una vintena de llibres de diversos gèneres, sobretot de narrativa, que es mouen entre l’experimentació literària i els gèneres populars. Va estrenar la col·lecció Balandra de l’editorial Medusa amb Sis pamflets de por i una traducció (2022), recuperació del seu primer llibre, fins llavors inèdit. Rosa Olsa és nascuda a Barcelona i llicenciada en filosofia i filologia. Ha publicat diverses traduccions. El 2021 guanya la Rosa d’Or de la Pau de Poesia dels Premis Castellitx d’Algaida amb el poemari Triomfs de la paraula eixuga, sota el pseudònim d’Ella Ray. Escriu articles de crítica literària i d’àmbit acadèmic sobre literatura catalana i Modernisme. El 2024 va publicar a Medusa Deu annexos a la mort d’Alícia Pinós, la seva primera novel·la. Joaquim Ruyra va néixer a Girona el 1858. Tot i que va estudiar dret, no va exercir mai d’advocat, sinó que va dedicar-se al govern del patrimoni familiar. La seva condició de propietari rural establert primer a Blanes i més tard a Barcelona li va permetre conèixer a fons la vida i la llengua dels mariners i dels pagesos, que va convertir en els dos centres de la seva obra literària. Són precisament aquests dos pols del mar i la muntanya que es manifesten tant en el títol com en el contingut de la seva obra cabdal, Marines i boscatges, apareguda el 1903 i convertida més tard en Pinya de rosa. És d’aquest volum publicat per Editorial Selecta el 1920 que hem extret el relat que publiquem lleugerament adaptat a continuació i que passa per ser la primera narració vampírica en llengua catalana. La parada (1919) i Entre flames (1928) completen l’obra narrativa de Ruyra, que també va conrear la poesia, el drama i l’assaig. Toni Serra Vidal va néixer a Palma el 2 d’agost de 1985. És tècnic audiovisual i actualment treballa a la televisió pública de les Illes Balears. En els darrers anys ha escrit diverses peces de microteatre, dues de les quals guardonades al certamen Teatre de Barra. També és autor de l’obra Cucarells, representada al Concurs de Textos de Comèdia Xesc Forteza, on va obtenir el tercer premi. L’any 2025 va guanyar el Premi Castellitx al millor guió de curtmetratge per l’obra Visitants. Laura Tomàs Mora és una escriptora i gestora cultural andorrana. Nascuda a Escaldes-Engordany el 1982, és psicòloga clínica i escriptora de relats de gènere fantàstic en català i castellà. Ha publicat en revistes com Freakcions, Branca i Narranación. Ha participat en diverses antologies, entre les quals destaquen Tàndems fantàstics (2023, llibre guanyador d’un Ictineu), Barcelona 2059 (2021) i Extraordinàries (2020). També exerceix de lectora editorial a El Transbordador i tradueix relats de l’anglès al català per a la revista Catarsi. És impulsora i coordinadora del Premi Bagaleu de Ficció Climàtica, atorgat per bomosa Fundació. El 2025 va publicar el seu primer llibre en solitari a Medusa, Matermorfosis, un volum de narracions de gèneres fantàstics al qual pertany el relat que llegireu a continuació. Enric Virgili és un escriptor i professor de secundària nascut a Barcelona el 1965. La seva primera obra, Mamut (2004), va guanyar el Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater. Té un altre llibre de poesia, Peu de rei (2006). Virgili ha escrit també quatre obres de narrativa, breus i exquisides: Betum (2007), Brunilda (2010), La visita (2015) i Pàl·lid Plató (2023, a Medusa). Alan Ward és un docent, investigador, divulgador i escriptor andorrà. Nascut a Andorra, de pare irlandès i mare belga, és enginyer en informàtica. Ha estat docent de batxillerat i universitari en els camps de la informàtica, l’enginyeria, les matemàtiques, la física i la cultura grecoromana. Paral·lelament, ha fet recerca en diversos aspectes de la societat de la informació, com ara la seguretat informàtica, i els efectes físics i socials del canvi climàtic. Ha cursat estudis de postgrau en els àmbits de la cultura de l’Àsia i la història de la Mediterrània. Més recentment, ha centrat la seva investigació en les influències que les xarxes de comerç poden haver tingut en l’evolució de les societats al Pirineu en l’època antiga, així com en la interrelació de les xarxes digitals en les pràctiques docents actuals. La Vall dels andosins, publicada per Medusa, va ser la seva primera novel·la.